Page 12 - ERM_present
P. 12
—Vaig a fer un parell de visites que encara em falten per
fer i ara vinc jo també —va dir girant el cap.
A la sala principal del primer pis de l’edifici que formava
la cantonada del carrer Balmes amb el carrer d’Aragó, la
Núria va sentir un calfred a l’esquena. Sense abandonar la
cadira on estava asseguda, va girar el cap i va mirar el
calendari que tenia penjat a un dels recons.
—Ha arribat el dia —es va dir en veu baixa malgrat que
ningú més podia sentir-la perquè estava sola a la casa.
La Núria va assentir movent afirmativament el cap
durant uns pocs segons, fins que es va decidir a exclamar
amb el to de veu una mica més elevat.
—Avui és dos de juliol de l’any dos mil quinze, és a dir,
dos del set de dos mil quinze. Totes les seves xifres
sumades, i, reduïdes després a una de sola, ens dona el
número «8». Avui és el dia del número de l’Eulàlia. Avui
és el dia, i crec que no m’equivoco si ho afirmo, que ell ja
està de camí.
. . . / . . .
