Page 9 - ERM_present

—Explica’t fins a on puguis —va demanar el doctor

Granell.

—No és fàcil però tractaré de ser el més planer que
pugui.

—La part actora, és a dir la que va presentar la demanda

de divorci, ho va fer acollint-se al article 90.2 del Codi Civil

perquè ja havia passat un període superior als tres mesos
des de la celebració del matrimoni, i a més, ella, també va

al·legar mal tractaments continuats amb l’agreujant d’estar
embarassada.

—I les mesures cautelars dictades pel jutge que diuen?

—Ordenen la separació matrimonial i l’atribució
temporal de l’habitatge i de tot l’aixovar familiar a la part

demandant, en espera del naixement de la criatura que està

de camí.

—He d’entendre doncs, que la sentència final podria ser
molt diferent si per qualsevol causa no hi hagués cap

criatura pel mig.

—Efectivament. No seria diferent en el tema de la

separació i del divorci, però sí que ho podria ser en la resta
de disposicions. Ara imaginat només per un moment, i com

a un supòsit molt desafortunat i no desitjat, que la criatura
no arribés a néixer viva. El dictamen del jutge seria molt

més neutral al no haver fills comuns.