Page 6 - ERM_present
P. 6
—Difícil.
El doctor Granell es va sentir alleugerit al escoltar la
resposta de la infermera. Si la Mercè qualificava el tema de
difícil, era perquè no ho veia gens clar i això afavoria els
seus plantejaments ètics d’oposar-se frontalment a
qualsevol tipus de desconnexió o d’eutanàsia encoberta
demanada per terceres persones.
El doctor Granell sostenia la tesis de que la vida era un
bé massa preuat per poder-lo sotmetre a interpretacions,
molt sovint interessades i partidistes, d’aquestes terceres
persones que suposadament tenien algun dret per sol·licitar-
ho.
La Mercè, però, també va voler deixar ben palesa la
petjada del que realment ella sentia.
—No crec que el malalt de l’habitació «307» se n’acabi
sortint, doctor. La seva línia d’activitat cerebral és totalment
plana des del dia del seu ingrés. Això indica una clara falta
de reacció, i a vostè no he d’explicar-li que si no hi ha
reacció no hi ha cap mena d’avenç que permeti albirar
milloria, no és així? —va constatar ella.
—Així es Mercè. Tot el que dius és cert, però hauràs
d’acceptar també que tot això pot ser vàlid fins a aquest
precís moment. Qui pot assegurar-nos que aquesta mateixa
tarda, o demà, o potser demà passat, no és produirà la
reacció que ho canviï tot? —va voler puntualitzar el doctor
Granell.
