Page 4 - la font de l'àngel
P. 4

Capítol 01.







                                                  Barcelona, 29 de novembre de 2013.




                      La tarda s’havia enfosquit d’una forma tan ràpida com

                  inesperada. Plovia sense parar i això encara contribuïa més
                  a  que  el  paisatge  de  la  ciutat  li  semblés  una  mica  més

                  ombrívol i inhòspit del normal. Va aixecar el braç esquerre
                  i va arremangar-se lleugerament les mànigues de l’abric i

                  de la brusa. Després va apartar la part superior del guant que
                  li tapava el canell i va mirar l’hora. La Carlota va adonar-se

                  que encara havien de passar cinc minuts fins que les agulles

                  del  seu  rellotge  conformessin,  totes  dues,  una  sola  línia
                  vertical i perfecta.


                      —Ja manca poc. A les sis s’encendran les faroles —es

                  va dir a ella mateixa en un intent erm d’il·luminar fictícia i
                  artificialment tant a la ciutat com a la seva pròpia situació

                  personal,  mentre  els  seus  peus  s’encaminaven  amb  pas

                  decidit cap a la parada de l’autobús.


                      L’aixopluc que oferia la petita marquesina que fixava la

                  exacta situació de la parada del transport públic als seus
                  usuaris, estava ple a vessar i ella no va tenir cap altre remei

                  que continuar sota el refugi del minúscul paraigua plegable
                  que traginava sempre amb ella, com a dona prudent que ella

                  sempre presumia de ser.
   1   2   3   4   5   6   7   8   9