Page 4 - la font de l'àngel
P. 4
Capítol 01.
Barcelona, 29 de novembre de 2013.
La tarda s’havia enfosquit d’una forma tan ràpida com
inesperada. Plovia sense parar i això encara contribuïa més
a que el paisatge de la ciutat li semblés una mica més
ombrívol i inhòspit del normal. Va aixecar el braç esquerre
i va arremangar-se lleugerament les mànigues de l’abric i
de la brusa. Després va apartar la part superior del guant que
li tapava el canell i va mirar l’hora. La Carlota va adonar-se
que encara havien de passar cinc minuts fins que les agulles
del seu rellotge conformessin, totes dues, una sola línia
vertical i perfecta.
—Ja manca poc. A les sis s’encendran les faroles —es
va dir a ella mateixa en un intent erm d’il·luminar fictícia i
artificialment tant a la ciutat com a la seva pròpia situació
personal, mentre els seus peus s’encaminaven amb pas
decidit cap a la parada de l’autobús.
L’aixopluc que oferia la petita marquesina que fixava la
exacta situació de la parada del transport públic als seus
usuaris, estava ple a vessar i ella no va tenir cap altre remei
que continuar sota el refugi del minúscul paraigua plegable
que traginava sempre amb ella, com a dona prudent que ella
sempre presumia de ser.
