Page 7 - la font de l'àngel
P. 7
El segon missatge era de l’Isaac, el seu promès.
La tarda se m'ha complicat. El distribuïdor de
les Illes Balears es queda a dormir a
Barcelona. Hauré d'anar a sopar amb ell.
Avui no ens podrem veure. Ho sento molt.
Isaac 17:21
Una ganyota es va dibuixar a la cara de la Carlota.
Aquesta era la quarta vegada en les darreres tres setmanes
que el seu promès tenia feina per la nit i a ella això no li feia
gens de gràcia. Gens ni mica.
I avui encara molt menys, després d’haver escoltat per
casualitat, mentre feia fotocòpies, la conversa que tenien
entre ells un parell de venedors de la seva empresa, en la
que presumien d’haver acabat la nit d’ahir en un club de
carretera, amb unes cubanes de corbes força insinuants,
com a punt i final d’un sopar amb uns clients de Valladolid.
—Quan me’l trobi demà, l’oloraré de dalt a baix i si hi
trobo la més mínima olor a puticlub, descobrirà que amb mi
no s’hi pot jugar —va mussitar dins seu molt temorosa de
que els seus pensaments es tornessin transparents i
poguessin ser captats per la resta de passatgers de l’autobús.
El tercer WhatsApp era de la seva millor amiga. Era de
la Pene. La Carlota mai havia arribat a esbrinar el perquè de
la dèria d’escurçar-se el nom d’una manera tan
desafortunada, tenint un nom tan bonic com Penélope.
. . . / . . .
