Page 12 - Una mirada enrere

Francisco Zaragoza Esbrí Una mirada enrere
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Epíleg.

Aquesta novel·la és una història de ficció i està dedicada a totes
les «Georgines» d'aquest món. En aquesta història de ficció, tan
sols un petit passatge sense cap importància es correspon amb un

fet real. Estic segur de que quan el llegiu en les següents línies, el
recordareu.
Va ser en una freda tarda de febrer de l'any 2005. Jo estava

passejant per la meva estimada Barcelona natal, i, caminava com
acostumo a fer-ho sempre, és a dir, amb les mans a les butxaques.
Em vaig endinsar pel carrer de la Canuda i un fet aparentment

normal em va cridar l'atenció. Vaig veure com una dona molt ben
plantada sortia d'un dels portals que donen a la Plaça de la Vila de
Madrid. Anava abillada amb un tres quarts de color fosc i uns

pantalons del mateix color. El seu pas era decidit i caminava
tancant-se la peça d'abric, a l'altura del coll, amb les dues mans.
Vaig sentir una inexplicable curiositat per interposar-me en el
seu camí i vaig buscar una subtil excusa en forma de pregunta per

fer-ho.
—Perdoni'm senyoreta, és vostè d'aquest barri?
Ella va trigar uns pocs segons en contestar-me i ho va fer amb

el cap sense pronunciar cap paraula. Llavors, jo vaig fer-li una
segona pregunta.
—Sabria indicar-me on es troba l'edifici de l'Associació
d'Escriptors?

Aquella enigmàtica dona va respondre ràpidament a la meva
segona pregunta.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
324