Page 7 - Una mirada enrere

Amb aquesta frase s'arriba a la fi de la segona cara de la

primera quartilla. Mentre la col·loco darrera de la segona
quartilla per seguir llegint, penso en la nova forma en la que

estic començant a percebre a la meva mare. No era tan fràgil
ni tan dèbil com jo m'imaginava. Mai vaig passar per alt tot

el que ella havia sofert però ara crec que sempre he estat
equivocada en la causa del seu dolor. Tot i que encara no

ho sé de ben segur, començo a imaginar-m'ho.

Estic tenint la sensació que ella estava molt més propera

i unida a mi, que a l’inrevés. Però, aleshores, perquè no es
va sincerar mai amb mi com ho està fent ara?

Rebutjo endinsar-me més en els meus pensaments i em

centro en la segona de les quartilles.

No sé si t'has fixat en la data. És la data del dia en el que vaig
patir el primer mareig. No vaig arribar a perdre el coneixement
però em va faltar molt poc. No et vaig dir res. Sabia que això

arribaria i també sabia el que havia de fer quan succeís. No
vaig perdre el temps. Ara només em queda desitjar-te molta

sort en la vida. Sé que la tindràs perquè jo també m'he
preocupat que fos així.
Deixa'm per acabar, que et faci un petit però merescut
homenatge, Georgina.

Tu has estat l'única raó perquè jo continués en aquest món.
Em vas alegrar la vida amb la teva loquacitat, quan només

eres una nena. Recordo que no callaves mai i que ho sabies
absolutament tot. Després em vaig sentir molt orgullosa quan
vas acabar els estudis de Filologia Anglesa i sempre he

lamentat que no acabessis els dos darrers cursos de
Farmàcia.