Page 6 - Una mirada enrere
P. 6

Però ja n'hi ha prou d’estendre'm en aquest tema, que de totes,
                  totes,  és  aigua  passada.  No  obstant  i  per  acabar

                  definitivament amb aquest assumpte, vull que estiguis del tot
                  convençuda que jo sempre vaig fer el que havia de fer per
                  aconseguir que la meva petita família romangués unida.

                  Una vegada t'he deixat clar aquest punt, vull passar a fer-te la
                  meva  primera  confidència  i  aquesta  no  és  cap  altra  que

                  confessar-te  que  jo  també  he  llegit  aquest  Diari.  Tot  i  que
                  coneixia la seva existència, em vaig resistir a llegir-lo durant
                  molts anys. Però, ara farà més o menys dotze anys que vaig
                  sucumbir  a  la  temptació.  Crec  que  em  va  moure  més  la

                  necessitat d'obtenir respostes, que cap altra cosa. No va ser
                  la curiositat ni la morbositat, el que em va impulsar a conèixer

                  el seu contingut. El Diari el comença el teu rebesavi patern.
                  Vull prevenir-te i avisar-te que la seva lectura em va afectar
                  moltíssim.  Molt  més  del  que  jo  podia  imaginar-me  en  un

                  principi. He d'admetre sense pal·liatius i aquest és el motiu
                  que m'ha mogut a escriure't aquestes poques línies que no són
                  de presentació, sinó més bé de prevenció.

                  Suposo que a aquestes altures ja sabràs que no vas néixer
                  sola. Et demano mil perdons per ocultar-te la realitat del teu
                  germà bessó. Quan vivia el teu pare, ho tenia vetat. Després,

                  quan ja ens vam quedar les dues soles, no vaig trobar mai el
                  moment ideal per fer-ho, i poc a poc, em vaig anar convencent
                  que ja no era molt rellevant que ho sabessis. Per això no t'ho

                  vaig  dir  mai.  Però  en  aquests  dos  darrers  anys,  m'ha  anat
                  creixent la convicció que m'havia equivocat al no dir-t'ho.
                  Però, la meva decisió ja estava presa i jo vaig decidir seguir

                  callant  fins  el  darrer  dels  meus  dies.  Espero  que  em
                  comprenguis.

                  D'altra  banda,  fa  molt  de  temps  que  vaig  arribar  a  la
                  determinació de fer-te coneixedora del secret del Diari. Però
                  només ho faré quan estigui segura que m'ha arribat la meva

                  hora.
                  He pregat molt perquè el Senyor em concedeixi aquest petit
                  favor  i  que  em  permeti  fer-te  aquesta  revelació.  Estic

                  totalment convençuda que Ell atendrà la meva última petició.
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11