Page 5 - Una mirada enrere

És una escriptura diminuta i ordenada. Tota ella manté

una formació perfecta. La primera de les quartilles està
escrita per les dues cares. En canvi la segona només està

escrita per la part de davant.

Respiro profundament i les col·loco en l’ordre i en la
posició correcta. Sento una sensació molt difícil d'explicar

quan començo a llegir la primera cara de la primera de les

quartilles.

Barcelona, a 17 de desembre de 2004.

Estimada Georgina.
Si tot s'ha desenvolupat com jo havia previst, en aquests

moments ja estaré descansant. Això haurà posat fi a totes les
meves dèries, a les meves rareses i a les maleïdes
supersticions que m'han acompanyat en aquests darrers

trenta anys.
També és ja un fet que has trobat el Diari de la teva família. No
vaig posar mai en dubte de que així seria. Vull que et fixis en

que he escrit «el Diari de la teva família» de forma totalment
deliberada. Crec que jo mai vaig arribar a pertànyer a ella, ni
tan sols per un instant.

Em vaig casar amb el teu pare perquè estava perdudament
enamorada d'ell. Però poc després de casar-me, vaig arribar

a la incontestable conclusió de que, el que ell sentia per mi,
era una cosa molt diferent a la que jo sentia per ell. Vaig
comprendre que jo només era el mitjà necessari perquè ell
pogués aconseguir els seus objectius.

Malgrat la terrible maçada que em va significar la constatació
d'aquest fet, jo no vaig canviar la meva forma d'actuar. Em

sentia enganyada però encara em sentia molt forta. Jo
confiava en poder redreçar la situació. Estava segura que
amb el temps, el teu pare arribaria a estimar-me.