Page 10 - Una mirada enrere

Ja no hi ha res més escrit en aquesta primera pàgina.
S'endevina que només és la pàgina de presentació, però

m'he quedat molt sorpresa del to solemne que es respira en
les paraules del meu rebesavi, en el dia en que va nàixer el

seu fill, és a dir, el meu besavi per la part de mon pare.

Passen ja quaranta-dos minuts de les zero hores i recordo

que he de dormir. Torno a col·locar el punt de lectura en el
Diari. És un gest inútil perquè encara no és necessari, però

així i tot, jo ho vull fer. És una part del ritual que jo mateixa

m'he imposat. Tanco el Diari i el deixo damunt la tauleta de
nit. Apago la llum i tanco els ulls. Malgrat haver-los tancat

segueixo percebent la claredat que entra per la finestra fruit
dels llums nocturns exteriors. Em sento molt bé. Sense

poder-ho evitar, torno a repassar mentalment el contingut
de les dues quartilles de la meva mare.

Intento conciliar el son però sé molt bé que estic lluny
d'aconseguir-ho. Ha estat massa per a mi. Em costa acceptar

que he tingut el primer contacte amb el meu rebesavi, just
en el dia en que acaba de venir al món el meu besavi. I tot

això, després d'haver conegut els sentiments pòstums de la

meva mare als pocs dies de la seva mort. Reconec que la
combinació és explosiva i que em sento una mica superada

pels esdeveniments.

Definitivament, no estic per la feina de dormir. Els meus

pensaments van i venen sense control. De sobte tot m'ha
canviat de color i de significat. No es parla de vegades del

color de la veu? Doncs bé, en aquest cas jo m'atreveixo a
parlar de l’olor de les paraules escrites. L'escriptura del meu

avantpassat feia olor a oli perfumat amb essència de roses.