Page 8 - Una mirada enrere

Vaig intentar que ho fessis, però tu et vas obligar a contribuir
en les despeses de la casa i et vas posar a treballar. T'ho vaig

agrair molt encara que no t'ho digués mai. Aprofito també
aquest moment per fer-t'ho saber. Sempre m'ha agradat que
les persones siguin capaces de decidir per elles mateixes. I

molt més si la persona eres tu.
Estic segura que ara tu sentiràs la necessitat de voler dir-me

alguna cosa que no em vas dir quan estàvem juntes. No
importa que ja no em vegis. Pots dir-m'ho igual, encara que jo
ja no pugui sentir-te. perquè a tu et farà bé. T'ho asseguro. Mai
t'has de penedir de res que lliurement hagis decidit fer. Sigues

molt feliç i gaudeix de la vida però recorda sempre acabar tot
el que comencis. M'imagino que totes aquestes

recomanacions et sorprendran però algun avantatge havia de
tenir el fet de morir-se primer.
T'he estimat, t'estimo i sempre t'estimaré.

La teva mare.

Tinc els ulls plens de llàgrimes quan acabo de llegir les

dues quartilles escrites per la meva mare. Les torno a llegir
una segona i una tercera vegada. En cada nova lectura hi

trobo nous significats. Em resisteixo a tornar a doblegar-les
per guardar-les.

Sento que la meva vida s'està movent per un rumb

diferent que ni jo mateixa sé cap a on em porta. Encara que

pugui semblar una exageració, noto que per primer cop en
la meva existència, m'embarga la responsabilitat i la por a

conèixer el futur. Començo a no tenir clar si hagués estat
millor que la meva mare s'hagués callat i s`hagués emportat

per sempre amb ella, el secret de l'existència del Diari.