Page 12 - El cinquè mirall

m'havia fet perdre i reconec que també em vaig alegrar del

pobre i escàs resultat que havia aconseguit l'intent de

sabotatge, perquè el seu èxit m'hagués retardat encara més.

—Déu meu, àvia! —va exclamar la Carol—. Vas
demostrar tenir unes agalles ben plantades per fer el que vas

fer.

—No va ser res d'això. Només va ser un acte d'amor i
per amor. Potser creguis que jo necessitava demostrar-me

alguna cosa a mi mateixa però no va ser així. Ho vaig fer
per ell. Ja et vaig dir a Perpignan que jo el coneixia molt bé

i que jo sabia que ell no m'havia abandonat. També sabia
que ell m'estava esperant i aquesta va ser la raó de que jo no

dubtés ni un segon en decidir anar al seu costat.

—Vas aconseguir trobar-lo? Vas poder parlar amb ell?

—va preguntar la Carol, ansiosa de respostes.

—T'ho explicaré tot al seu temps. Jo també he estat jove

i sé perfectament que la joventut és impulsiva i que també,
molt sovint, és una mica irreflexiva. Aquesta és la raó per

la que els joves poden i són capaços d'aprendre tant i tan
ràpid.

. . . / . . .