Page 9 - El cinquè mirall

Quan va tornar a obrir els ulls, els seus pensaments

havien fet possible que la seva ment es trobés plenament

ambientada i situada en el decorat apropiat.
Va sostenir el «Diari» a les seves mans i el va obrir. Els

seus ulls van començar a llegir.

Tobruk, 30 de maig de 1941.
En Rommel ha aconseguit encerclar, però la 9ª Divisió dels australians

que defenen la ciutat resisteix el setge que ja ha complit més d'un mes. Les

escasses noticies que ens arriben des d'Europa no presagien res de bo. Tot es

complica. les reunions per fer caure a Hitler continuen, però aquí
arrastren un component de risc mol més gran. Jo creia que la distància

diluiria la pressió sobre els dissidents, però el que realment està passant

és que aquest aïllament també aconsegueix magnificar-ho tot, i en aquesta
situació, no resulta gens difícil que la manipulació pot canviar el context

i el significat original de les coses.

La calor durant el dia es sufocant i també comencem a tenir escassesa

d'aigua. La pols de la sorra se'ns fica fins a la gargamella i ens produeix

una sensació de cremor que tarda molt en desaparèixer. Ens han recomanat
augmentar la salivació per evitar danys a les cordes vocals. A mi, per la

meva especial condició de mut, ningú se preocupa en donar-me cap consell

en aquest tema. Quantes ironies té la vida! M'esgarrifa pensar que només
fa dos anys i mig, jo em guanyava la vida gràcies a la meva verborrea fàcil

i al meu caràcter obert i bromista. Ara, però, tot ha canviat per a mi. Ara

només sóc un pobre home mut que busca salvar la seva vida i escapar d'un

món tan ferotge com irracional, perquè en aquests instants, i encara que
pugui semblar estrany per les meves anteriors pròpies paraules, el meu

objectiu principal es contribuir al setge d'una ciutat que no m'importa

absolutament res i procurar tallar tots els subministraments a uns

habitants pels que tampoc sento res en especial, ni a favor ni en contra.
Què Déu et guardi, estimada Anna Isabel!