Page 4 - El cinquè mirall
P. 4
Capítol 13.
. . . / . . .
Mentre creuava el Carrer de Pelai va tornar a dirigir la
vista sobre la terrassa del Cafè Zurich i no el va veure. En
Buchenwald havia desaparegut.
La Carol va seguir escodrinyant-ho tot amb la vista però
no hi havia rastre d'ell. Quan tot semblava perdut, una veu
la va rescatar del seu estat de catarsi derrotista.
—És vostè la néta de l'impostor?
—Crec recordar que una part del nostre pacte era que
vostè no tornaria a tractar així al meu avi. Què li passa
Buchenwald? És un problema de memòria o senzillament
només es tracta de mala...?
—Llet? —va completar ell.
—A això mateix em volia referir jo —va confirmar ella.
—Li asseguro que res ha estat més lluny de la meva
intenció. Només he cregut que aquesta paraula era la millor
clau entre nosaltres dos. Encara li diré més, penso que era
l'única paraula que podia identificar-nos de forma
inequívoca. Qualsevol persona que no hagués estat vostè no
hauria sabut com reaccionar.
