Page 7 - El cinquè mirall

—I compliré amb la meva promesa de forma

escrupolosa, però abans vull demanar-li disculpes per la
meva actitud a l'autopista.

—No li perdono el que va fer, però accepto les seves

disculpes. Digui'm Buchenwald, va ser vostè qui va entrar
en el meu apartament o ho va fer un còmplice seu?

—Vaig ser jo i sempre ho vaig fer tot sol. Bé, amb
l'única excepció de que li vaig donar deu euros a un penjat

que estava a la platja perquè m'avises quan vostè marxés.

—Què li va dir al penjat de la platja perquè ell accedís?

—Res d'especial. Li vaig dir que vostè era la meva novia

i que jo acabava de tornar de viatge. Li vaig dir que volia
donar-li una sorpresa i que necessitava que m'avisés.

—Molt novel·lesc —opinà la Carol abans de prosseguir
amb les preguntes—. Va fer vostè una còpia de la meva clau

a la platja amb material de modelar de color rosa?

—Sí, però només per dissimular. Vaig deixar restes
adherides a la seva clau per despistar a la policia, però jo ja

tenia una còpia de la clau del seu apartament.

—Com pot explicar-me tot això?

—Molt senzill. Una persona em va fer arribar les tres

claus. La seva i les de les seves dues germanes.

. . . / . . .