Page 8 - El cinquè mirall

Capítol 11.

. . . / . . .

—Tot això m'està menjant el coco —es va dir mentre

rescatava el «Diari de Guerra» del seu avi del amagatall.

Va deixar la tassa damunt d'una tauleta auxiliar que
havia col·locat en el costat dret del sofà-llit i es va asseure

amb les cames recollides sota el seu cos. Portava el «Diari»
a la mà esquerra i el va deixar al seu costat durant el temps

que va emprar en realitzar el primer glop. Mentre estava

bevent, se'n va adonar de que ella seguia mantenint la mà
posada al damunt d'ell. Era com si, d'una forma totalment

inconscient, ella s'hagués negat a perdre el contacte directe
amb el «Diari» del seu avi. Llavors, va somriure lleument i

es va relaxar tancant els ulls per uns pocs segons. La seva
imaginació va aprofitar l'oportunitat que li brindava i la va

traslladar al desert. La Carol va tenir la sensació de poder

sentir vagament la calor sufocant de la sorra calenta.

Mentrestant, els seus dits seguien acariciant i recorrent

els contorns irregulars del «Diari». Quantes vicissituds
haurien viscut les groguenques pàgines que el

conformaven! Quant fred, quanta calor i quanta humitat
haurien hagut d'acumular les seves tapes durant el seu llarg

pelegrinatge per tornar-se tan irregulars i tan asproses!