Page 6 - El cinquè mirall

—Doncs perquè m'ho va dir la meva àvia abans de

morir.

—No em sigui enigmàtic. Què li va dir exactament la
Marlene?

—Ella no era molt explícita. De fet, no ho va ser mai en

res. Només em va dir que busqués a Catalunya. Em va

confessar que aquí trobaria quelcom que em pertanyia.

—I vostè no sap què és? Com pot afirmar llavors, que
ho tenim nosaltres?

—Aquesta ja és una altra història —va admetre en
Buchenwald.

—Doncs ja pot començar a explicar-me-la

immediatament, si no vol que comenci a cridar com una

boja desaforada proclamant en totes direccions que vostè és
un pervertit que m'ha grapejat dues vegades el cul —digué

ella quan passaven pel costat de la Font de Canaletes.

—No em sigui vostè llepafils, si us plau —respongué ell
mirant-la amb una súplica implícita de complicitat en els

seus ulls.

—No pretenc ser-ho, però no crec que a vostè li resulti

molt difícil de comprendre que estic àvida per obtenir
respostes a totes les incògnites que, darrerament i sense el

meu permís, han aparegut en la meva vida i l'han omplert

de continus sobresalts als que jo no estava gens acostumada.
I li recordo que vostè em va prometre contestar a totes les

meves preguntes.