Page 11 - El cinquè mirall

Capítol 28.

. . . / . . .

—El que t'he explicat fins ara, només és el començament

d'una llarga epopeia, estimada meva —va contestar-li l'àvia
fregant-se les mans i els braços.

—No em diràs que tens fred? Estem en ple estiu! —va

argumentar la Carol.

—També era estiu en aquella nit de juliol de 1944 i estic

segura de que va ser la nit més freda de la meva vida. Deu
ser el seu record, el que ara m'està fent tremolar de nou.

—Què et va passar?

—El tren que jo havia d'agafar i en el que, segons es va

rumorejar després, viatjava un alt membre de les «SS», es

va retardar per més de quatre hores. Un intent fallit per fer-
lo descarrilar, perpetrat per part de la gloriosa resistència

francesa, havia estat la causa de la demora. Es curiós com

canvien les coses —va seguir argumentant l'Anna Isabel
amb certa ironia—. El dia anterior, un intent de aquest tipus

m'hagués omplert d'orgull patriòtic i el resultat del seu
fracàs m'hagués produït un estat de ràbia, de rebel·lia i

d'indignació. Però aquella nit les circumstàncies, les meves
circumstàncies, eren unes altres molt diferents. Vaig

condemnar i maleir l'atemptat per les hores precioses que