Page 5 - El cinquè mirall
P. 5
—Li ho perdonaré. Però que consti que és la última
vegada que ho penso fer —digué la Carol.
—Ho he entès perfectament —acceptà ell—. On podem
anar per poder parlar de forma tranquil·la i assossegada?
—Esculli vostè, ja que sembla tenir-ho tot controlat.
—Què li sembla si anem caminant cap a Colom per la
vorera central de La Rambla?
—També té previst que ho hem de fer agafats de la mà?
—Ja he pogut comprovar que vostè és sempre molt
mordaç. Però, crec que avui hauríem de signar una mena de
tractat de pau que ens permeti parlar sense reticències.
—Amb aquest ànim estic ara aquí —va confirmar ella.
—Llavors, endavant —va dir ell mentre es disposaven a
creuar en direcció contraria pel pas de vianants que minuts
abans havia travessat la Carol.
—És vostè el nét de Marlene Buchholz?
—Ho sóc.
—Com es diu vostè?
—El meu nom és Klaus Reinhart.
—Què és el que està buscant, Klaus, i perquè està tan
segur de que ho tenim nosaltres?
