Page 12 - el celler del temps

meva vida. Després quan vàrem pujar caminant per La

Rambla agafats de la mà, vaig decidir que no volia ni
podia tornar a perdre aquell contacte mai més.

Mentre ella havia anat relatant les seves sensacions,

ell havia pogut tornar a rememorar les seves.

—És ja un quart tocat d’onze —va dir ell—. Vols que

d’una manera una mica telegràfica et vagi relatant tots
els meus intents fallits passats?

—Sí, però abans vull que m’aclareixis l’afirmació

que ahir em vas fer, confessant-me que en Maurice havia

tingut quelcom a veure en la teva presència el desembre
de 2013.

—En realitat l’explicació és molt senzilla i quasi no

té importància. Va ser en Maurice qui em va suggerir la

idea de fer aquella recerca de documents amb els meus
alumnes.

—I això va fer que recordessis la missió que t’havien

encomanat en el segle XIII.

—No ho va fer directament, però sí indirectament,

perquè quan l’Erik em va portar el document que jo, és
a dir, l’Arnau havia escrit en l’any 1401, es van

desencadenar tots els records de vides anteriors, i també,
la missió que havia acceptat portar a terme.

—Sempre passa així? —va voler saber ella.

. . . / . . .