Page 8 - el celler del temps

Capítol 21.

. . . / . . .

—He pogut dormir només a estonetes, però me’n

recordo perfectament que quan tu et vas posar dins del llit,
jo estava despert i ben despert.

—Per què no em vas dir res?

—Perquè estava immers en una lluita interna tan

profunda que l’exterior, i perdona’m pel que ara diré, no

m’importava gens ni mica.

—Crec que puc entendre’t —va reconèixer ràpidament
la Carlota en un clar intent, per part d’ella, de rebaixar la

pressió que intuïa que encara tenia emmanillat al seu marit.

—Gràcies, Carlota. Estic molt segur que és com dius. La

pregunta correcte però, és si algun dia ho podré entendre jo.

—Explica’t.

—Recordo que de petit, l’Eudald tenia el cabell ple de

rínxols i que tu t’esmerçaves en pentinar-lo inútilment, cada
vegada que el tenies al teu abast, fins que ell aconseguia

alliberar-se i tornar a córrer com un esperitat per jugar al
seu joc preferit.