Page 7 - el celler del temps
P. 7
—És el grup dels esperits que manté un comportament
digne, però que va per lliure. Això li atorga la prerrogativa
de conservar la inicial del nom, però per contra no recorda
res de les seves anteriors vivències —va explicar la Pene—
. Jo també formava part com tu d’aquest grup fins que em
vaig decidir a fer el salt i prestar el jurament en una vivència
anterior. Va ser abans de que el meu cos es veiés afectat per
la verola en els inicis del segle XVIII. El més curiós és que
vas ser tu qui em va convèncer de que ho fes, i ara ja veus,
estem amb els papers canviats.
La Carlota va començar a tremolar i a plorar sense poder
parar. Un sentiment l’embargava per complert i unes
imatges molt concretes li venien a la ment sense poder-ho
evitar.
L’Antoni i la Pene la van abraçar a la vegada. Ella estava
presa per una emoció que la feia respirar amb cadències
curtes i molt profundes.
Quan tot i tots van tornar al seu estat normal, l’Antoni va
voler treure pressió amb un comentari simpàtic.
—Benvinguda al club!
. . . / . . .
