Page 11 - el celler del temps
P. 11
Capítol 28.
. . . / . . .
—La primera vegada que vam creuar les mirades va
ser quan jo vaig acabar de llegir, o més ben dit d’intentar
llegir, aquell escrit de frases incomplertes que em vas
donar en el restaurant guiri de La Rambla.
—Recordo aquells ulls plorosos —va dir ell.
—No sé si va ser un miratge provocat per la humitat
de les meves llàgrimes, però en els teus ulls vaig veure
la immensitat de l’oceà i vaig desitjar submergir-me en
ells.
—I recordes quin va ser el primer contacte físic?
—El primer contacte físic van ser un parell de
carantoines amb el dors de la teva mà esquerra a la meva
galta dreta. Però van ser tan lleugeres que no van
aconseguir esmicolar els meus gruixuts murs de
protecció. Però pocs minuts després, em vas desvetllar el
teu motiu d’haver-me vingut a veure. Jo em vaig posar a
tremolar i tu em vas agafar les mans. Llavors vaig tenir
la plena consciència de la meva rendició total a aquelles
mans que bressolaven les meves, i vaig saber que el dolç
contacte d’elles, era tot el que jo havia estat demanant,
esperant, desitjant, i enyorant des del primer dia de la
