Page 6 - el celler del temps

—Que quedi constància que jo no sóc l’autor d’aquestes

teories —va respondre ell.

—Doncs, ningú ho diria —va tornar a incidir la Carlota.

—Deixem-nos de punyetes, de conyetes i de totes les
altres varietats de la gresca i de la faràndula —va intervenir

la Pene—. Hem d’anar per feina o se’ns farà de dia i no

haurem assolit el propòsit d’avui. No tenim gaire temps si
volem aprofitar el cap de setmana. Encara li hem d’aclarir

molts dubtes i respondre a les seves preguntes i jo tinc un
dilluns pel matí molt atrafegat a la Universitat. No puc

faltar-hi de cap de les maneres.

La solidesa i la força dels arguments de la Pene, va

agafar desprevinguts a la Carlota i l’Antoni.

—On ha quedat aquella discreció que havia de tenir la

posseïdora de la lletra ‘P’? —va preguntar ella.

—En aquest cas, està molt clar que s’ha quedat per
darrera de l’experiència i de la responsabilitat de la feina

que hem de fer, si és que de veritat volem fer-la, i a més a
més, si és que volem fer-la bé.

—Crec que té raó la Pene —va certificar l’Antoni—. Ara
ja saps tot el que representes. En la teva mà està voler seguir

formant part del grup que jo anomeno «els indefinits
rebels» o unir-te a un col·lectiu amb objectius molt més

elevats i purs.

—Qui són «els indefinits rebels»? —va voler saber la

Carlota.