Page 11 - la foscor del parc

respondre el lletrat, causant una sorpresa monumental a la

seva secretaria.

—Menys mal. Jo ja estava patint —va reconèixer ella.

—Aquest becari val el seu pes en or de vint-i-quatre
quirats, Susanna. Quan acabi la carrera, serà un advocat

molt difícil de vèncer. Jo, el voldré tenir sempre al meu

costat —va voler deixar ben clar, el lletrat.

—Esperi un moment. Acaba d’arribar un altre
missatge.

—Què hi diu ara?

—Llegeixo textualment —digué la secretaria—.

«Col·locat el tercer localitzador GPS. Ja tinc les tres
posicions situades a la pantalla de seguiment. De moment,

tots estan dins del garatge». Com haurà pogut entrar al
garatge? —va afegir la secretaria.

—Millor no saber-ho —va respondre el lletrat

Morenés.

A uns tres quilometres mesurats en línia recta i en

direcció cap al Tibidabo, l’Aleix s’havia tancat dins la seva
habitació. El seu cap no deixava de donar voltes a la llista

que li havia demanat el sotsinspector. Emparat en el silenci

i la solitud de la seva cambra, l’Aleix intentava identificar
els candidats que acomplien les premisses indicades pels

policies que havien estat parlant amb ell.