Page 6 - la foscor del parc

—Com estàs, petita? —va preguntar-li ell.

—Feta un autèntic caos. Tinc un embolic dins el cap

que necessito aclarir quan abans millor —va respondre ella
un xic nerviosa.

—Les presses no són mai bones, Martina. La

impaciència ens fa cometre errors dels que després ens

penedim.

—Tu sempre tan pragmàtic —va queixar-se ella.

—Em van parir així. Què puc fer jo? —va dir ell tirant

pilotes fora.

—Jo crec que podries fer molt més del que fas —li va
etzibar ella.

—Què passa, Martina? No tinc ganes de gresca, però
començo a sospitar que tu sí que en tens.

—No és gresca.

—Doncs, si tu ho dius, m’ho hauré de creure —va

opinar ell amb el to de veu una mica burleta.

—Això és el què no suporto de tu —va dir-li ella just

quan passaven per sota l’arc del Pont del Passeig.

L’Aleix es va aturar i va fer que ella fes el mateix. Tot

seguit, va col·locar-se enfront d’ella.