Page 10 - la foscor del parc
P. 10
Capítol 17.
Barcelona, dimecres 28 de febrer de 2018. (16h15’).
L’advocat Eduard Morenés va aixecar el telèfon. Al
l’altre costat la seva secretaria, la Susanna, va respondre
amb diligència.
—Què sabem del becari?
—El seu darrer missatge és de les 15 hores i 42 minuts.
—I què explica?
—Unes coses molt rares —va dir la secretaria—. Diu
que ha comprat tres GPS de localització i que s’ha
descarregat una aplicació pel mòbil per poder-los fer el
seguiment. I després afegeix que ja n’ha col·locat dos, un al
cotxe de la mare i l’altre al cotxe que comparteixen els dos
nois per anar a la Facultat. Només falta per col·locar el del
cotxe del pare, és a dir, del doctor Pujades.
—Caram amb el becari —va dir el lletrat.
—Vostè l’ha manat fer tot això? —va preguntar la
secretaria.
—No, però no em sembla gens malament. És positiu
tenir col·laboradors que tenen iniciativa pròpia —va
