Page 5 - la foscor del parc

que després molt rarament i en contades ocasions havia

estat capaç de canviar-les.

Va tornar a mirar l’hora a la pantalla del mòbil.
Faltaven un parell de minuts per dos quarts de set. Va

aixecar la mirada al passar per sota el Pont del Passeig i els
nous records que van acudir al seu cap, van fer que ella

tornés a necessitar el mocador de paper que encara duia

rebregat a la seva mà esquerra.

El Daniel va enfilar el carrer Salmerón en direcció a

l’Avinguda de Jacquard. Anava pensant amb la seva dona,
la Carla, que acabava de complir el setè més d’embaràs. Ell

sabia que ara venien els dos mesos més pesats per a ella i
era un fet ben cert i patent que ella darrerament es mostrava

molt més susceptible del que era normal.

Va desitjar trobar algun venedor ambulant al que poder

comprar un parell de roses vermelles abans d’arribar a casa
perquè la Carla semblava tenir una connexió màgica amb

aquestes flors.

L’Aleix va sortir de l’estació i la va veure atansar-se

lentament. Ella també el va veure i sense voler-ho fer
expressament, es va preguntar: «Què ens ha passat?».

Mig minut després, notava que un calfred li recorria
l’esquena de dalt a baix, quan ell la va agafar de la mà i la

va petonejar.