Page 8 - la foscor del parc
P. 8
Capítol 06.
Lloc desconegut, diumenge 25 de febrer de 2018.
(19h12’).
Només hi havia una bombeta que il·luminava l’estança
de poc més de dos metres i mig de llarg per un i mig
d’ample.
La Martina s’havia cansat de cridar inútilment durant
hores, i ara, estava plorant quasi sense forces, mig asseguda
al matalàs que hi havia al terra d’aquella petita habitació on
ella es trobava retinguda.
No recordava com hi havia anat a parar a aquell indret,
ni tampoc quan de temps hi portava dins. Algú li havia tret
el rellotge. No sabia quina hora era, ni tampoc si era de dia
o de nit.
No havia menjat ni begut res, després d’aquell tallat a
la sortida de la classe de piano. Tot i això, sentia rebomboris
a la panxa que feien que tingués ganes de vomitar. En un
dels recons de la paret on hi havia una porta vella de ferro,
s’hi trobava també un plat que originalment havia estat de
dutxa i que ara pretenia fer les funcions de ser el lloc pel
que fer desaparèixer i evacuar tot tipus de residus inclosos
els fisiològics. Al seu costat hi havia una garrafa de plàstic
d’aigua d’una coneguda marca comercial del país, amb un
