Page 9 - la foscor del parc

tros quadrat de cartró que tenia escrit a mà i en lletres

majúscules: «AIGUA POTABLE». Al damunt de la garrafa

hi havia un got de plàstic col·locat cap per avall.

La Martina va agafar el got i el va omplir d’aigua fins
a la meitat, procurant no malbaratar-ne ni una sola gota. En

va beure dos glops i quasi immediatament va notar en el seu

interior unes arcades que la van fer buidar l’estómac a
batzegades pel forat del fals plat de dutxa.

Transcorreguts uns minuts de profund malestar, va

aconseguir asserenar-se i després de donar moltes voltes
damunt del matalàs, la Martina va conciliar el son de nou.

Quan va tornar a obrir els ulls, la Martina va poder
comprovar que per una mena de gatera que tenia la porta de

ferro, algú havia introduït una safata amb un entrapà de

pernil dolç i una ampolla de mig litre d’aigua de la mateixa
marca que la de la garrafa. Al costat de tot això, també hi

havia un paquet de mocadors i un altre tros de cartró amb
un missatge escrit que deia: «Porta’t bé i et deixaré viure».

. . . / . . .